diumenge, 30 d’octubre del 2011

Aristot - Castellnou de Carcolze


El bosc sota Aristot comença a ser de tardor
Aquest matí de diumenge, després  d'una setmana amb una méteo força inestable, he fet una molt interessant excursió social de la UEU. Ha estat proposada i acompanyada per en Pere Frases, veí d'Aristot i actiu soci de la UEU, que ha estat el promotor i principal realitzador de la recuperació d'aquest camí vell d'Aristot a Castellnou de Carcolze. No havia estat mai a Aristot, així que raó de més per afegir-me a l'excursió.

La trentena de persones que hem gaudit de l'excursió ens hem trobat al Pont d'Arsèguel a les vuit del matí i, amb alguns dels vehicles, hem anat fins a Els Arenys (910), entre El Pont de Bar i Martinet, des d'on hem iniciat el camí.

Per bells i emboscats senders, poc recorreguts, hem anat pujant fins a l'ermita de Sant Joan de Sobeig (1180).

A l'ermita de Sant Joan de Sobeig.

Poc després ja hem seguit el camí que, provinent de Músser, flanqueja en direcció primer nord i, posteriorment, oest cap a Aristot.

Apropant-nos a Aristot
Arribem a l'encimbellat poble i a l'encara més enlairat mirador (1240). La vista sobre el vessant nord del Cadí, els pobles de Bar i Toloriu, a una alçària semblant, el Roc Beneïdor i la vall del Segre, ... és magnífica.

Al mirador d'Aristot

El Roc Beneïdor i, més en primer terme, les roques per on passa el camí cap a Castellnou

Seguim cap a Castellnou de Carcolze i aviat ens trobem seguint el recuperat camí vell. Passem per veritables miradors, com el pintoresc Planell dels Llops, que dominen la vall del Segre per sobre El Pont de Bar.

La carretera, al fons de la vall, i El Pont de Bar
El camí, finalment, s'acosta cap a Castellnou.

El bonic nucli de Castellnou de Carcolze
Just al peu del poble (1276) agafem un seguit de camins i senders que ens baixen al Pont d'Arsèguel (810).

Tot plegat han estat uns 18 km i 1100 m de desnivell que hem recorregut en cinc hores i mitja. Els del GPS, aquí sota teniu l'enllaç al track i una mostra del recorregut.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Estamariu - Calbinyà

Vista d'Estamariu
Aquest és un circuit molt interessant, proposat pel Centre BTT de l'Alt Urgell, que ja havia fet amb en Salvi Fargas i en Roldan Riera el gener del 2008. De la trentena d'itineraris proposats pel Centre BTT aquest n'és el número 31, amb sortida i arribada al Parc del Segre de la Seu. A la pàgina de l'itinerari hi ha una descripció força acurada i el track GPS. Amb sortida i arribada a Castellciutat m'han sortit 43,7 km i 4 h de ruta. Tot l'itinerari es desenvolupa per carretera o pista.

A la pista en el sector més alt de l'itinerari.
Baixant en direcció a Arcavell hi ha una magnífica vista del Salòria
La vall del Valira, amb Sant Julià de Lòria. A la dreta, Arcavell
Una bona matinal que, en la 2a meitat d'octubre, encara he fet amb màniga curta.

dijous, 13 d’octubre del 2011

La Seu - Vilanova de Banat - Banat - Alàs - La Seu

Senyals de tardor prop de Banat
Una agradable volta amb bicicleta amb en Ramon, company dels dijous btteros. Sortim del pont de la Palanca i pugem per carretera a Vilanova de Banat.
El Roc Beneïdor queda davant de Vilanova, però amb el Segre pel mig
Retornem un tros de la carretera fins a la pista de Banat. Hi baixem, però, a poc de començar, punxa en Ramon i jo, tot seguit. Està tot molt sec!

La Seu, i el Pic de l'Orri, des de prop de Banat
Seguim cap a Alàs, tot passant per l'ermita de les Peces.

En Ramon a l'ermita de la Mare de Déu de les Peces
I d'Alàs, camí de la dreta del Segre i cap a casa. Aquí en teniu el track:

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Volta al Circ d'Engorgs

Capricis de l'aigua a la Coma de Campcardós, des dels Pics d'Engorgs
Avui he volgut aprofitar que tenia tot el dia per fer una excursió que ja preveia llarga, però que em tenia molt interessat des que la vaig veure proposada per en Jaume Aguadé. Ell l'anomena "El circ d'Engorgs, de cap a cap" i aquesta idea de voltar tot un paratge, veient-ne tots els angles, em va agradar. A més, aquesta excursió m'oferia la possibilitat de veure, des del sud, un bon tros del recorregut que el 24 de maig passat vaig fer pels Pics de Fontnegre i de Fontfreda.

Així que cap a quarts de deu he sortit de l'aparcament (1730) del Pla de Campllong, al costat d'una marcada corba de la carretera de Meranges a Malniu, equipat amb el track d'en Jaume i preparat per gaudir del bon temps previst.

Segueixo una estona el camí que s'endinsa cap a Engorgs i el curs del riu que en baixa.

Al riu Duran, que baixa d'Engorgs
Del punt de la fotografia anterior, m'enfilo costa amunt cap al cim del Puipedrós. M'aparto ara del track d'en Jaume, tot seguint la Coma Pregona que em sembla més directa i igualment factible. Arribo al petit circ que a l'esquerra tanca el Cim de la Costa de Montmajor i saludo dos homes que han vingut a aplegar uns cavalls. Pujo pel pendent de la dreta i cap a la cota 2700 diviso ja el cim del Puigpedrós.

Al cim del Puigpedrós (2914)
Del cim, l'espai que es veu és amplíssim. El circ d'Engorgs i la volta que m'espera comencen a fer-se evidents.

Des del Puigpedrós, mirant el circ d'Engorgs cap a ponent: la Portella d'Engorgs i, per sobre, la Tossa Plana i la Muga
Baixo fins la Portella de Meranges (2638) des d'on veig la propera Coma de Campcardós i l'impressionant Roc Colom.
Peiraforca i Roc Colom des de la Portella de Meranges

Des de la Portella de Meranges, el circ segueix cap als Pics d'Engorgs
Arribo als Pics d'Engorgs (2818 i 2827) seguint la carena, sense dificultat. Les vistes sobre la Coma de Campcardós (vegeu la foto de l'inici de l'article) i els cims que la tanquen pel nord són magnífiques.

Fita al segon pic dels Engorgs (2827)

Mirant endavant, tot baixant del segon pic dels Engorgs, la Tosseta de l'Esquella
Segueixo fins a la Tosseta de l'Esquella (2871). És sobre la Portella Blanca d'Andorra, el pas que permet saltar de la vall de la Llosa cap a la Coma de Campcardós i on conflueixen les fronteres dels tres estats, andorrà, espanyol i francès

El Montmalús, sobre el seu estany, i, al centre de la imatge, la Portella Blanca d'Andorra


Mirant enrere, els Pics d'Engorgs des de la Tosseta de l'Esquella
La Tossa Plana i la Muga, en primer terme, des de la Tosseta de l'Esquella
Segueixo el circ cap a la Portella d'Engorgs i vaig girant cap al sud.

La Portella d'Engorgs es va acostant
L'estany dels Minyons, dins d'Engorgs
La vall d'Engaït i, a la dreta, la Portella Blanca d'Andorra
Arribant a la Portella d'Engorgs (2696), els propers cims de l'itinerari, els dos Bonys del Manyer
De la Portella d'Engorgs, cap al sud, pujo els Bonys del Manyer (2812). Veig ja el Pic de la Carbassa, lluny. Començo el descens cap a la Portella del Torer (2656).

Líquens sobre les roques metamòrfiques
El maragda estany de Calm Colomer, sota el Roc Lliçà
Una llarga remuntada m'acosta cap al Pic de la Carbassa.
El suau relleu abans de la fita del Pic de la Carbassa (2738)
Des del cim, la vista sobre tota la Cerdanya és espectacular.

Dalt del Pic de la Carbassa (2738), la Tosa d'Alp al fons
Des de la Carbassa, el Puigpedrós, primer cim de l'itinerari
La baixada de la Carbassa a l'aparcament és força directa i, pràcticament, no segueix cap camí. Al GPS li toca treballar per anar navegant primers pels pelats lloms orientats a l'est i després per dins del Bosc Gran i del Bosc de Sequers del Serrat de l'Orri Vell.

Meranges tot baixant del Pic de la Carbassa.
Arribo al cotxe cap a quarts de set. El GPS marca quasi 6 h efectives i 3 h de parades. Estic nou hores més content i carregat de fotos i d'immensitat.

He penjat el track perquè he fet alguna variant, especialment a la pujada del Puigpedrós i en el tram final de la baixada a l'aparcament. El podeu veure i descarregar d'aquí:

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Penyes Altes del Moixeró

Gaudint d'aquest bon temps, prop del coll de Jou

Una agradable excursió per ascendir a aquest mirador del Moixeró, proposta també per en Jaume Aguadé al seu bloc.

Surto del refugi de la Pleta dels Ordiassos (1450), al qual s'hi accedeix per carretera i després per pista des d'Urús. Caminant cap a ponent, arribo al refugi del Cortal de Vidal (1655).

El refugi del Cortal del Vidal
Del refugi, enfilo amunt per la carena del Serrat de Comesjuntes.

Prop del Turó del Montsec, al Serrat de Comesjuntes, es divisen les Penyes Altes
Arribo a la carena del Moixeró a l'anomenat Pas de la Guilla (2100) i d'allà, per marcat camí, fins al cim.

Dalt de les Penyes Altes (2279). A l'extrem dret, el Puigpedrós, per on penso trescar demà.
El Comabona i la serra del Cadí imposant-se per sobre dels prats al coll de Dental
 Retorno al Pas de la Guilla i, tot seguint el GR 150.1 cap a l'est, arribo al coll de Jou, on ja hi vaig passar l'11 de setembre pujant cap a la Tosa. Aquesta vegada, en lloc de pujar com ho vaig fer, baixaré pel Clot de Fontllebrera.

El Clot de Fontllebrera des del coll de Jou
Un cop arribo a la mateixa font, veig que en surt una pista cap a l'esquerra, que em porta de nou al punt de sortida.

El refugi de la Pleta dels Ordiassos (Refugi d'Urús segons el cartell)
He seguit el track d'en Jaume Aguadé fil per randa i tot plegat han estat 4 h amb parades i fotos incloses.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

El Cadí: Portell de Cadí i Canal Baridana

La plana cerdana, lluny a l'esquerra, contrasta amb la carena del Cadí
Aprofitant aquest inici de tardor que més aviat és un estiu tardà, avui m'he animat a fer una excursió que feia molts dies que tenia al cap. De fet, en llegir-ne la descripció al bloc del company Jaume Aguadé, amb el nom de Cadí Oest, de seguida li vaig assignar una alta prioritat.

L'excursió té quatre fases ben diferenciades:
1a. Sortint d'Ansovell (1340), i passant pel Santuari de Boscalt, ascendir la serra del Cadí per un pas a l'oest de les Tres Canaletes (aproximadament és el Portell de Cadí (2380)), (6,2 km);
2a. Carenejar cap a l'est tot passant per la Torreta del Cadí (2559) i el Puig de les Gralleres (2617) fins al coll de la Canal Baridana (2504), (5,1 km);
3a. Descendir la Canal Baridana i seguir el camí cap al Querforadat fins a un punt a 1600 m entre la Collada de Josana i el Coll d'Oruga, (3,5 km);
4a. Tornar al Boscalt i a Ansovell passant pel Cortal del Roig, (6,8 km).

Tot plegat, han estat 21,6 km en els quals hi he invertit 8h tot plegat (de 10 a 18 h).

Excepte la 4a fase, les altres tres segueixen fil per randa el track d'en Jaume Aguadé. El retorn a Boscalt d'aquesta darrera fase és diferent, i penso que més curt; per tant, en aquest enllaç de Wikiloc he penjat de bell nou tot l'itinerari que he seguit.

El dia ha estat assolellat i, com que bona part de l'itinerari transcorre bé a la cara nord o bé entre boscos al peu de la muralla del Cadí, la temperatura ha estat molt agradable per anar amb màniga curta.

En la 1a fase, l'ascensió al Portell de Cadí des del Boscalt és difícil de trobar si no es segueix el track. Hi ha alguns rastres de camí, però és fàcil perdre'ls. A grans trets, el camí s'enfila des del Boscalt en direcció a les Tres Canaletes i les va flanquejant cap a la dreta per anar a buscar el pas del Portell de Cadí situat sobre la Molina de Lletó.

Travessant sota les Tres Canaletes cap a l'oest
Els darrers tres-cents metres abans del Portell de Cadí es redrecen força, però es poden anar fent gairebé sense posar les mans al terra.

Arribant gairebé al Portell de Cadí es divisa Boscalt (vermell) i darrere, Ansovell (groc)

La 2a fase és un llarg tram de carena cap a l'est per anar a buscar la Canal Baridana. El contrast entre la cara nord de la muralla del Cadí, que cau vertiginosa, i el suau vessant sud, que ofereix magnífiques vistes sobre el Cadinell, Josa, Gòsol i el Pedraforca, fa entretingut aquest tram sense dificultat.

Feia més de dos anys que no trescava per aquí dalt, des que vaig pujar a la Torreta de Cadí el maig de 2009, i em vaig trobar canvis a la mateixa fita de la Torreta, com es pot veure comparant les fotos:

La fita al 29 de maig de 2009

La nova fita (2010) a la Torreta de Cadí

Arribat al coll de la Canal de la Baridana, començo la 3a fase i el descens.

La canal Baridana es precipita pel vessant nord. El Querforadat (al cercle vermell).

El tram superior de la canal es troba força descarnat i cal fer atenció de no relliscar. Més avall ja es va trobant més tarteram i és possible anar descendint aprofitant els tous de grava. No cal dir que unes botes amb sola rígida són d'agrair en aquests sectors més compromesos.

Arribo al bosc i, poc després, a la Collada de Josana (1773).

Monument en record a Jaume Mata a la Collada de Josana
Poc més endavant em trobo en un punt clau de l'itinerari. És a 1600 m i suposadament és el lloc on hauria de trobar un camí cap al Cortal del Roig i que els mapes de la zona marquen. Però ja sabia que aquest camí s'ha perdut perquè en Jaume Aguadé no l'havia trobat. Baixant de la Canal Baridana ja m'havia fixat en el prat del Cortal i sabia que m'esperava un descens força directe des d'un coll proper al punt on sóc. Al GPS hi portava marcat el track del suposat camí, així que encomanant-me als Sants Satèl·lits, em llenço bosc endins mirant d'interpretar i de seguir els rastres de tiradors de llenya i de senders que em vaig trobant i que m'animen a tirar endavant. Baixant, en diversos llocs, francament pel dret i mirant el GPS per cercar la inspiració, finalment arribo al Cortal del Roig.

Al Cortal del Roig. GPS, ora pro nobis.
A partir d'aquí, trams de pista i de bon camí em porten al Boscalt sense gaire desnivells. Finalment, refaig el tram del Boscalt a Ansovell que pel matí havia fet en sentit contrari.

L'agradable vista d'Ansovell, ja arribant. Al fons, Castellnou de Carcolze.
En fi. Una excursió molt interessant, intensa, llarga i recomanable. GPS, gairebé obligat.

Aquí sota podeu veure i descarregar-vos el track de l'itinerari: