dijous, 21 de juliol del 2011

Volta Soldeu - Vall d'Incles

El refugi de Cabana Sorda, ben avançada la volta

El company xaviseu de Wikiloc va pujar una magnífica volta a aquest portal d'intercanvi de rutes GPS. Es tracta de la ruta que anomena Volta per Soldeu, Siscaró i Incles i que va ser l'itinerari de la Travessa de Canillo 2011 que es va realitzar aquest 26 de juny passat. Segons l'organització de la Travessa, es tracta d'un itinerari de 21,43 km amb 2003 m de desnivell positiu.

Animat per disposar del track GPS d'en xaviseu, aquest fresc dia de juliol em vaig disposar a fer la volta. No vaig sortir de Soldeu si no del punt més baix de l'itinerari, el pont sobre el riu al començament de la vall d'Incles.

El primer pont sobre el riu d'Incles, punt de sortida de la meva volta

Començo doncs en pujada cap a Soldeu, i segueixo cap al Pas de les Vaques, el punt més alt de la primera meitat de l'itinerari.

A mesura que pujo cap al Pas de les Vaques, Soldeu va quedant a sota


L'Estany de Siscaró des del Pas de les Vaques
La  baixada cap a l'Estany de Siscaró és de fort pendent però força franca.

De l'estany es veu el Pas de les Vaques que acabava de descendre

De l'Estany fins el riu d'Incles la baixada comença amb una canal de fort pendent, amb grans blocs, força incòmoda, que recordava de l'excursió amb esquís que vam fer-hi aquest hivern. Després ve un tram boscós i el track s'enreda fora del camí; és l'únic punt de la volta on penso que és millor no fer cas del GPS i seguir el camí.

La vall d'Incles, mirant avall

Arribat a la vall, començo la llarga remuntada per l'altre vessant, orientat a l'est. Les vistes van essent més enlairades i l'itinerari s'endinsa per la vall de Cabana Sorda fins arribar al refugi i a l'estany.

L'estany i el refugi de Cabana Sorda van quedant a sota

D'allà, segueix la pujada, ara per canviar de vall i enfilar-se cap al punt més alt de la volta: la Collada de la Tossa de Caraup, per sobre dels 2600 m d'alçària.

Les pistes d'esquí sobre de Soldeu des de la Collada de la Tossa de Caraup

De la Collada segueix un tram de carena i un llarg descens cap al fons de la Vall d'Incles.

Prat amb lliris en la baixada

Arribo al cotxe força maduret però satisfet després de les 5 horetes i mitja que m'ha portat fer aquesta gran excursió. Podeu veure l'itinerari proposat per en xaviseu aquí sota:

dimecres, 20 de juliol del 2011

Vall de Sorteny

El Parc Natural de la Vall de Sorteny és la major àrea natural protegida d'Andorra. És un lloc ideal per passejar durant juny i juliol i meravellar-se de la multitud de flors de muntanya que s'hi fan.

Animats per un recent article de la revista Muntanya sobre el Parc, avui hem fet una passejada per aquest entorn magnífic.

Sortim de Castellciutat i en cosa d'una horeta arribem a l'aparcament del parc on hi deixem el cotxe. Remuntem fins al jardí botànic.

Arribant al jardí botànic


Un altre visitant del jardí

Seguim cap al refugi de Sorteny envoltats de prats florits.

Lliris camí del refugi de Sorteny

El refugi de Sorteny
Baixem fins el pont sobre el riu...

Prats prop del refugi

... i remuntem bosc amunt per apropar-nos a l'estany de l'Estanyó.

La gran clotada sota el pic de l'Estanyó
Dinem en un prat a tocar del riu que ens separa d'un petit ramat de vaques i, després de descansar una estoneta, tirem avall.

Un passejada del tot recomanable aquest fresc dia de juliol.

dissabte, 16 de juliol del 2011

La Grande Traversée du Jura à VTT (GTJ)


Uns dels panells de la GTJ que ens guiaran en el nostre recorregut
Aquest estiu tenia ganes de continuar fent alguna de les grans travessies en BTT per França. En  anys anteriors havien anat caient la Grande Traversée Ariège-Pyrénées (GTAP, el 2010), la Grande Traversée du Massif Central (GTMC, 2009) i la Travessia dels Alps (2001 i 2002).

Aquest juliol del 2011, amb l'amic Roldan Riera, company de moltes de les travesses, hem fet la Grande Traversée du Jura. El Jura és una serralada al nord dels Alps, fronterera entre França i Suïssa, amb alçades inferiors als 1700 m, que proporciona un entorn molt apropiat per a la BTT a l'estiu (a l'hivern, és el paradís de l'esquí de fons). La travessa és un fantàstic itinerari de 400 km i uns 10 mil metres de desnivell per aquesta mitjana muntanya on boscos, prats i aigua en són les notes predominants. Va ser la primera travessa en BTT creada a França l'any 1992 i des de 1998 ha estat classificada com Grande Traversée VTT per la Fédération française de Cyclisme.

Com les anteriors, GTAP i GTMC, la GTJ es pot trobar en forma de guia (Chamina). Està estructurada en 23 trossos, de 12 a 22 km, que ens han anat molt bé per muntar les jornades. Aquest any, a més, anàvem equipats amb GPS on hi portàvem la ruta que prèviament havíem descarregat d'aquesta magnífica pàgina sobre les Grandes Traversées du Jura.

Tot plegat, la nostra travessa, de Montbéliard a Tenay, ha estat de 403 km recorreguts en 7 jornades durant els dies del 9 al 15 de juliol. Prèviament, el 8 de juliol, vam fer el viatge de gairebé mil km, de Viladecavalls a Montbéliard i la tornada, el 16 de juliol. Val la pena esmentar que la logística del transport ha anat molt bé; vam deixar el cotxe a Montbéliard, al costat de l'estació de tren, el dia 9 i quan vam arribar a l'estació de Tenay el dia 15, de seguida vam trobar tren per anar a Lyon i d'allà a Montbéliard on vam arribar cap a quarts de nou del vespre.

Tot seguit, una mica de descripció de la nostra travessa.

Jornada 1a, 9 de juliol. Montbéliard - Fessevillers
De prop de l'estació de Montbéliard, on deixem el cotxe, fem uns 11 km fins a Mandeure que és d'on surt la GTJ.
En Roldan a punt de marxa, al costat del cotxe, a Montbéliard
L'itinerari el vaig passar al GPS a partir del què havia fet Google Maps com si anéssim a peu i la cosa va sortir perfecta per seguir-lo amb la BTT. A Mandeure, la immersió en la GTJ és sobtada i de seguida en trobem seguint un sender dins d'un bosc magnífic que s'enfila i ens porta cap a varis miradors sobre el riu Doubs.
En un dels miradors sobre el Doubs al tros 1
Després d'aquest primer tros de 12 km de Mandeure a Pont-de-Roide, el més curt de la GTJ, segueix el tros més llarg, de 22 km, fins a Saint-Hippolyte. En aquest tros ja es va consolidant l'eloqüent frase que, meravellat per la frondositat dels boscos que travessem al llarg de la GTJ, diré com un centenar de vegades en els propers dies: "Això és una passada!".

En el memorial dels maquisards de Lomont al tros 2
Poc abans d'arribar a Saint-Hippolyte ens trobem la carretera tallada a la circulació per una cursa de vehicles esportius clàssics que estava a punt de començar. Ens van deixar passar, però ens vam haver d'espavilar.

El tros 3, el darrer d'aquesta primera jornada, és de 16 km i ens portarà de Saint-Hippolyte a Fessevillers.

Al mirador de Sous le Pré, en la llarga pujada a la sortida de Saint-Hippolyte
A Trévillers, uns km abans de la nostra destinació, trobem una carnisseria oberta i hi comprem unes salsitxes i un paquet de pasta. Serà el nostre sopar, perquè a Fessevillers hi ha una bonica casa del poble que fa la funció de Gîte d'Étape, amb unes instal·lacions molt correctes però que no té servei de restauració.

L'etapa d'avui ha estat de 60 km i 1700 m de desnivell.

Monument als bufadors de vidre a Fessevillers; al seu darrere, la casa que fa de Gîte
Jornada 2a, 10 de juliol. Fessevillers-Morteau

La pasta del sopar fa uns bons cereals a l'hora de l'esmorzar!
El dia s'aixeca cobert i la previsió és de pluja. I avui tenim una etapa prevista que Déu n'hi do! El primer tros d'avui, el 4, és de 14 km, amb un perfil predominantment descendent fins a Goumois.

Descens cap a Goumois, al tros 4, en un entorn "pur Jura"
Hi ha un Goumois francès i un altre de suís, amb el riu Doubs pel mig.

Entre els dos Goumois passem del tros 4 al 5
La ruta comença ara el tros 5, de 20 km, i passa al costat suís tot seguint durant pocs km un camí a la vora del riu en l'entorn magnífic de les gorges del Doubs. De retorn a la banda francesa, en el tram amb camins més pendents i humits, se'ns posa a ploure amb més intensitat. Ens aixopluguem gairebé dues hores en una cobert-refugi, l'abri de La Charbonnière. Farts d'esperar i amb força fred, decidim sortir en un moment que sembla que la pluja afluixa una miqueta.

Arrossegant la bicicleta prats (mullats) amunt en el tros 5
Acabem de remuntar, cap a la fi d'aquest tros 5, per una zona on el contraban (de Suïssa cap a França) havia estat freqüent fins a l'inici del segle XX. Ens arribem al magnífic mirador de la Cendrée que domina aquesta zona engorjada del Doubs.

Al mirador de la Cendrée, al tros 5, entre les bromes que semblen voler aixecar-se
Al poble de Fournet-Blancheroche comença el tros 6, de 20 km, que travessa zones de pastures en alçada (això que anomenen un plateau). És un tram força roulant que gaudim molt, després de la pluja del matí.

Entre les gencianes, en un dels passos per a les bicicletes entre els prats del tros 6
A Le Pissoux comença el darrer tram de la jornada d'avui: el tros 7, de 16 km, que acaba a Morteau. Nosaltres, però, acabarem una mica abans, a Villers-le-Lac, en el centre de vacances L'Évasion Tonique on ens han dit que ens tenen lloc per aquesta nit. De camí, passem pel mirador des Bassins du Doubs.

El mirador des Bassins du Doubs, al tros 7
L'etapa d'avui, com la d'ahir, ha estat de 60 km i 1700 m de desnivell.

Jornada 3a, 11 de juliol. Morteau - Métabief
Avui fa un bon dia. Ja va bé, perquè tenim la jornada més llarga de la travessa: seran els trossos 8 a 11 de la guia. Fem els pocs km que ens faltaven per arribar a Morteau per una pista descendent pel bosc de Geay. De Morteau fins el llogarret de La Perdrix es desenvolupa el tros 8, de 20 km, i li segueix, fins la ciutat de Pontarlier, el tros 9, de 13 km. Tot plegat és un tram sense dificultat, molt agradable de recórrer, que travessa un munt de prats, boscos i granges.

Senderó entre tanques al tros 8
"Roulant" pel tros 9
A Pontarlier comença el tros 10, de 17 km, amb una forta ascensió que ens porta a fort Malher, una gran fortificació des d'on hi ha una impressionant vista del château de Joux.

El château de Joux des de Fort Malher al tros 10
Arribats a Les Fourgs, fem el darrer tros de la jornada, l'11, de 12 km, fins a Métabief, sense especial dificultats. Métabief és una estació d'esquí i, molt especialment, de BTT on s'hi han organitzat diversos campionats del Món, d'Europa i de França d'aquesta especialitat. Ens allotgem a Les Sapins de l’Amitié, un alberg del CLAJ (Club de Loisirs et d'Action de la Jeunesse) on, juntament amb tots els residents del dia, rebem una interessant xerrada de la responsable, la Valérie, sobre la història i els objectius d'aquesta organització. L'ambient és cordial i acabat el sopar tothom es distribueix per fregar plats i escombrar. En Roldan troba una botiga d'articles d'esport on comprar una motxilla competent per posar-hi la roba i els estris de viatge; el seu portapaquets va dir que ja en tenia prou en la jornada d'ahir i avui ens hem apanyat amb la tronada motxilleta que porto lligada i alguna bossa de plàstic.

L'etapa d'avui ha estat de 70 km i 1450 m de desnivell.

Jornada 4a, 12 de juliol. Métabief - Les Rousses
Tornem a gaudir d'un dia assolellat que ens anima a començar la jornada amb la variant del tros 12, de 17 km, fins a Mouthe. La cosa comença relaxada agafant el telecadira que ens puja al cim de le Morond des d'on seguint la carena, arribarem al Mont d'Or, amb unes impressionants vistes sobre Suïssa, el llac Léman i els Alps.
Darrera la taula d'orientació de le Morond es divisa el Mont d'Or ...
... i des de prop del Mont d'Or, es veu le Morond
Des de les alçades emprenem un llarg i entretingut descens per senders per prats i boscos fins al naixement del Doubs, on acaba el tros 12, prop de Mouthe.

La Source du Doubs, a l'inici del tros 13
D'aquí seguim el tros 13, de 16 km, fins a prop Foncine-le-Haut.

Rodant pels prats del tros 13
D'aquest darrer punt arrenca el tros 14, de 16 km fins a prop de Bellefontaine, de la mateixa tònica de l'anterior, molt agradable de "rouler".


Finalment, un darrer tros, el 15, de 13 km, ens portarà fins al poble i estació d'esquí de Les Rousses on ens instal·larem en el centre de vacances "tout confort" Chalet Le Grépillon.

A Les Rousses, final de la jornada i del tros 15
L'etapa d'avui ha estat de 58 km i 1350 m de desnivell.

Jornada 5a, 13 de juliol. Les Rousses - La Pesse
La previsió ja era dolenta i la cosa s'ha confirmat en llevar-se el dia. Per avui teníem previstos tres trossos, però tal i com està el dia, ja veurem quants en fem. Els dos primers són de nivell difícil i això voldrà dir pujades amb fang on cal empènyer.

Comencem amb el tros 16, de 21 km, que va de Les Rousses fins a Lajoux. La guia diu que en aquest tram "on goûte au Jura pur sucre" i, certament, és una meravella de pistes i senders per boscos. Llàstima que plou i tot llisca força.

El pont del Bief de la Chaille, en ple bosc, al tros 16
Passem pel poble de Prémanon on hi ha la seu del Centre national de Ski nordique. Ja en el tram final d'aquest tros passem per un gran centre de vacances a Lamoura. Està plovent força, tenim força fred i decidim parar una estona a fer un chocolat. Hi ha centenars de cotxes i moltes persones passant-hi les vacances; arribem al bar i al costat estan en plena sessió d'aerobic. Més refets, acabem el tros 16 fins a Lajoux, un bonic poble que és la seu del Parc naturel régional du Haut-Jura.

Sembla que no plou tant i comencem el tros 17, també, com l'anterior, difícil i de 21 km que va fins La Pesse. Seguim per carreteres i senders d'una verdor impressionant i envoltats de l'omnipresent bosc de picees (pesses com les anomenen a la zona).

Pur Jura, al tros 17
En un dels més de cent passos de la GTJ que permeten creuar les tanques de les pastures, al tros 17
Arribats a La Pesse, la tarda pinta francament malament i decidim deixar per a demà el darrer tros que havíem previst per a avui. Encertem plenament ja que, un cop ben allotjats a la Gîte Les Tavaillons, al carrer principal de La Pesse que es diu, com no podia ser menys, rue de l'Épicéa, fa una tarda ben tronada amb tamborinada.

L'etapa d'avui ha estat de 42 km i 1000 m de desnivell.

Jornada 6a, 14 de juliol. La Pesse - Ferme de Retord
La diada nacional francesa s'estrena amb un bon dia. Esperem recuperar el tros 18 que ahir no vam fer. No creiem que hi hagi massa problema ja que la darrera jornada de la GTJ, que esperem que sigui demà, l'havíem previst força curta per tenir temps de lligar els trens de tornada. Així que esmorzats i amb els ànims ben amunt comencem el tros 18, de 16 km i nivell fàcil, fins a Giron.

Un dels magnífics paratges que travessaríem al tros 18. Al mig, uns cavalls. En fi...
De Giron fins a Le Poizat seguim el tros 19, de 18 km, que segueix similar a l'anterior fins a Saint-Germain-de-Joux. Aquí comprem suc, galetes i xocolata (el menú habitual) i ens ho mengem abans de la llarga pujada, de més de 25 km, que ens portarà al col de Cuvéry, final del tros 20.

El vespre anterior, mentre sopàvem a la gîte de La Pesse, vam compartir taula amb una parella d'Albertville que també feien la GTJ. Ells utilitzaven els serveis d'una agència que els havia organitzat la ruta, proporcionant-los mapes, allotjament i transport de paquets d'un fi d'etapa a un altre. Ens van comentar que l'agència els havien avisat que la primera meitat del tros 20, en sortir de Le Poizat, que transcorre per camins i senders, estava intransitable ja que és una zona de torberes que estava amarada d'aigua. Així, que, ja advertits, vam fer aquest primer tram, de Le Poizat fins a La Manche, per la bonica i tranquila carretera D55. La segona meitat del tros segueix també una carretera que vam seguir sense problemes fins a Col de Cuvéry, en l'estació d'esquí de fons de La Raymond i en les alçàries del plateau de Retord.

Comencem el tros 21 que segueix aquest pla d'alçada que és el plateau de Retord, però als pocs km ens desviem per anar a la Ferme de Retord, habilitada com a Gîte d'étape, i on ens allotjarem la darrera nit a la GTJ.
Arribats a la Ferme de Retord, al tros 21
La granja, entre prats i a 1200 m d'alçada, és un lloc molt agradable on som molt ben atesos. Serem els únics hostes d'avui.

L'etapa d'avui ha estat de 60 km i 1450 m de desnivell.

Jornada 7a, 15 de juliol. Ferme de Retord - Gare de Tenay
La nostra darrera jornada a la GTJ es desenvolupa en un dia magnífic. Sortim de la granja i ens incorporem de nou al tros 21.

A la ferme du Tumet, al tros 21
Poc més endavant, passem pel Crêt de Nû, punt culminant de la GTJ a 1351 m d'alçària, i arribem a Les Plans-d'Hotonnes. D'aquí seguim el tros 22, de 13 km entre pastures, fins al llogarret de Le Jorat i, finalment, et tros 23, de 14 km entre boscos, fins a l'estació d'esquí de La Praille on acaba la GTJ.

Això s'acaba! (tros 23)
A La Praille, fi de la GTJ. Ja en tenim una altra!

De La Praille, 6 km de baixada porten a Hauteville-Lompnes i d'aquí, 14 km més de carretera de baixada fins a l'estació de tren de Tenay des d'on tornaríem a Montbéliard.

Abraçada, felicitacions, ... Ha estat una gran travessa.